El formigó de ciment ordinari és avui el material de construcció més important del món, que serveix no només com a material de construcció sinó també com a element decoratiu. A causa de la seva bona plasticitat, el formigó es pot abocar en diverses formes complexes; la seva bona fluïdesa el fa adequat per a paviments de carreteres, ponts i molls en enginyeria de transport i carreteres; i per a l'enginyeria de carreteres urbanes, s'utilitza principalment per a carreteres de la ciutat, escultures i altres creacions artístiques.
Tanmateix, el major inconvenient del formigó de ciment normal és el seu aspecte monòton, avorrit i sense vida, que pot crear una sensació d'opressió. Per tant, la gent ha ideat mètodes per tractar les parets, terres i cobertes dels edificis, donant a les superfícies de formigó de ciment normals determinats colors, línies, textures o patrons, produint efectes decoratius i aconseguint un disseny artístic. Aquest tipus de formigó amb efectes artístics s'anomena formigó decoratiu.
En el formigó acolorit per a paviments de carreteres, les categories principals són el formigó blanc i el formigó acolorit. El formigó blanc es fa amb ciment blanc com a aglutinant, minerals blancs o-de color clar com a agregats o amb l'addició d'una certa quantitat de pigment blanc. El formigó de colors és un tipus de formigó fet de ciment blanc, ciment de color o ciment blanc barrejat amb pigments de colors i àrids de colors i àrids blancs o-de color clar en una determinada proporció. El formigó de colors per a la superfície de les carreteres s'utilitza principalment per embellir carreteres urbanes i per a senyals de trànsit d'autopistes, i s'ha utilitzat àmpliament tant a nivell nacional com internacional.
En el disseny i construcció de projectes de decoració arquitectònica, per fer estèticament agradable la superfície dels edificis, generalment s'apliquen acabats decoratius, com ara pintar revestiments decoratius o col·locar panells decoratius. Aquests acabats no només consumeixen molt de temps i materials, augmentant molt els costos del projecte, sinó que sovint experimenten decoloració, descamació i descamació amb el pas del temps, afectant seriosament l'aspecte de l'edifici.
Ja a la dècada de 1920, els investigadors tant nacionals com internacionals van estudiar la producció directa de materials decoratius a partir de formigó de ciment normal, com ara blocs de formigó prefabricats per assemblar-se als bolets naturals. A la dècada de 1940 es va iniciar la investigació sobre el formigó de colors, transformant el formigó gris original en diversos colors, i el formigó decoratiu de colors es va desenvolupar ràpidament. A la dècada de 1970, amb el desenvolupament econòmic, tecnològic i social, van sorgir diversos tipus de formigó decoratiu i es van aplicar àmpliament en projectes d'enginyeria, ampliant-se gradualment des del seu ús en edificis de gamma baixa- i mitjana-a la seva aplicació en edificis-de gamma alta.
Des d'una perspectiva de desenvolupament, la proporció d'aplicació del formigó decoratiu en la decoració arquitectònica, especialment en la decoració de parets exteriors d'edificis, ha anat augmentant. Amb la millora contínua de la qualitat i el rendiment del formigó decoratiu i la creixent varietat de tipus, la seva aplicació s'estendrà inevitablement.
El formigó decoratiu integra decoració i funció, amb construcció estructural i decoració realitzada simultàniament. Utilitza plenament les característiques de plasticitat i composició del material del formigó, prenent les mesures adequades durant l'emmotllament de parets i components per donar a les seves superfícies línies decoratives, patrons, textures i colors per satisfer els requisits decoratius de l'arquitectura. Per tant, el formigó decoratiu també es coneix com a "formigó d'art arquitectònic" o "formigó visual". Amb el desenvolupament continu de la tecnologia de decoració arquitectònica, la comprensió del formigó decoratiu també ha canviat gradualment. El formigó decoratiu es refereix principalment al formigó blanc i al formigó de colors. Països com els Estats Units, Rússia, Japó i altres han dut a terme una àmplia investigació experimental sobre aquests dos tipus de formigó decoratiu i han aconseguit un èxit considerable. Els estudis experimentals han demostrat que les matèries primeres utilitzades en el formigó blanc i el formigó de color són bàsicament les mateixes. La diferència rau en el fet que el formigó acolorit, a més d'utilitzar ciment blanc i àrids blancs, també utilitza àrids i pigments de colors. Els pigments utilitzats són majoritàriament vermell, groc, marró, blau i verd.
Les matèries primeres utilitzades en el formigó decoratiu són bàsicament les mateixes que les utilitzades en el formigó normal, però els requisits per al color de les matèries primeres són més estrictes. Per al ciment utilitzat en un projecte, cal seleccionar ciment de la mateixa fàbrica i número de lot; per als àrids, s'han de seleccionar materials de la mateixa font i el color dels àrids ha de ser coherent; Per als colors, s'han de seleccionar pigments minerals insolubles en aigua, que no reaccionin químicament amb el ciment i que siguin resistents a l'àlcali- i la llum-; la selecció d'aigua i additius és la mateixa que per al formigó normal.






